ACTIVITAT 2: EVOLUCIÓ DE L'EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL DIBUIX I L'ESCRIPTURA

DIBUIX D'UNA NENA DE 9 ANYS

TEXT D'UNA NENA DE 9 ANYS

Evolució del dibuix de la figura humana

L'evolució de l'escriptura: Anàlisi de la qualitat del traç

RESULTATS DE LES PROVES

Edat de la nena: 9 anys

Mà utilitzada: dreta

Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 9 minuts

Temps total emprat per a la tasca d'escriptura: 8 minuts

Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX

A l'hora de fer el dibuix la nena no apretava el llapis com fan els nens més petits sinó qie feia traços fluixos amb el llapis. A l'acabar el dibuix amb llapis el va pintar i després va repassar els traços amb retolador. Els braços els braços els ha dibuixat molt baixos. El tronc del cos és una mica més llarg que les extremitats inferiors. Ha dibuixat els 5 dits a cada mà, però quan els ha pintat no els ha diferenciat. Hi ha detalls que se'ls descuida o no els hi dóna importància com son les orelles, celles, pestanyes, dents, ungles, colzes i genolls. En canvi, sí ha fet 2 llavis, pupil·les i els 5 dits de les mans,

Els coll i les cames són molt primes.

Quan va començar a dibuixar, si no li agradava ho borrada i ho tornava a fer fins que li va convençer.

Al principi va va voler saber si havia temps i constantment preguntava si anava molt lenta. Utilitza diferents colors i, exceptuant el cabell que és fosc, la resta de colors son vius.

El dibuix de la nena és petit en proporció al foli.
Al finalitzar ha signat el dibuix.

ESCRIPTURA

A l'hora d'escriure apretava i deixava de fer-ho aleatòriament.

Cada final de línia del text té tendència a obrir-se cap baix. Dins de cada línia tendeix a pujar i baixar de la mateixa manera. Ha respectat més el marge dret que l'esquerre.

No ha utilitzat accents i ha fet altres faltes potser perquè encara no ho coneix però al mateix temps li preocupava fer-les. Sí ha utilitzat punts i comes i sap que els noms pròpis van amb majúscula.

Seguia patint pel temps igual que feia al dibuix.

Observacions

El contingut del text no es correspon al de una nena de la seva edat. Hem vist que coneix sentiments negatius con la gelosia fins un punt tan extrem que li porta a desitjar el mal.

PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL (relacionades amb la realització de l'activitat pràctica i la lectura dels articles)

1. Suposant que es poguessin establir fases evolutives pel que fa a l'evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix i de l'escriptura per als següents grups d'edats:

• Dels 6 als 7 anys

Es comença a interessar per representar formes una mica més concretes d'objectes, diferencien amb una línia el terra i dibuixen el cel, poden representar colors, formes,... d'una manera exagerada per motius d'expressivitat i alteració.

Començen a dibuixar el sol i elements varis de la naturalesa.

Quan dibuixen una persona alguns obliden punts secundàris con les celles i les pestanyes. No dibuixen genolls, colzes ni coll i no fiquen els 5 dits a cada mà.

No escriu gaire recte, les dimensions son una mica asimètriques, fiquen la data per costum escolar, coneixen la majúscula. Les lletres van lligades

• Dels 8 als 9 anys

Comença a millorar l'ús dels colors d'una manera més realista, tot i que segueixen amb els colors primàris però els començen a barrejar.

S'estabilitza la forma dels objectes en la capacitat de cada nen. La naturalesa es continua veient reflectida fins els 9 anys aproximadament.

La expressivitat alterada i destacada segueix. Començen a omplir tot el foli amb el dibuix.

Comença a haver una simetria en les proporcions i la majoria ja dibuixen el coll, que abans no ho feien, però segueixen sense dibuixar colzes o genolls. Acostumen a ficar els 5 dits a cada mà i, inclús, n'hi ha que dibuixes també les ungles.

Algunes lletres es començen a deslligar. Escriuen més recte però no lo suficient , continuen havent irregularitats.

• Dels 10 als 12 anys

Es reafirma tot d'una manera estable, finalitza el procés que es diferencia per etapes que es veuen cumplides. Hi ha una gran evolució dels dibuixos i escriptura.

Les mides son totalment proporcionals i combinen els colors amb naturalitat.

Tenen un ventall més ampli de opcions en el tema del dibuix i controlen les emocions.

Pel que fa a l'escriptura ja inicien la personalització de la lletra. Escriuen molt més recte.

2. Des d'una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extraure de l'estudi dels dibuixos infantils?

A un nen li agraden molt els colors vius i els aplica sense cap tipus de combinació.

Els nens transmeteixen la seva energia al dibuix apretant el color damunt el paper.

Son espontànis a l'hora de fer línies, a mesura que es fan grans ho van arreglant i tenint més en compte.

En els dibuixos es reflecteixen, segons la seva perspectiva, tot el que veu en el dia a dia.

En els seus dibuixos també hi destaca la fantasia i, com els agradaria que fos el que representa.

Acostumen a dibuixar la família, l'entorn més proper i, sobretot, a ells mateixos.

3. Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

Els factors hereditaris sí influeixen ja que el nen pot haver nascut amb aquesta capacitat i poden influir aspectes com la vista, el traç, la capacitat de síntesi, la bona memòria (del que veuen),... però tits aquests factors els té de manera innata.

El context escolar també influieix. En primer lloc el mestre, després els companys i les pautes de l'escola. La decoraci´de la classe i el col·legi també pot afectar.

La cultura en el desenvolupament gràfic dels infants ve definida per la família, l'entorn que l'envolta i la societat.

La família pot determinar els hàbits de la conducta habitual com pot, per exemple, la lectura. El fet de veure a casa una rutina de lectura pot motivar-lo.

També inculquen valors com el respece cap a tothom per igual (si inculquen un racisme de manera indirecta potser no dibuixaràn gent de color).

Amb el dibuix d'un nen també es poden endevinar les creences amb les que han viscut.

El paper del mestre és un gran referent en aquest sentit ja que influenciarà al nen pel fet de veure'l cada dia i li otorgarà uns coneixements d'un gran valor referencial que tindrà en compte a l'hora de ficar-ho en pràctica.

També cal dir que en aquestes edats el mestre és un exemple a seguir per al nen, per tant, l'influencia molt en aquest aspecte perquè passa un gran nombre d'hores en contacte amb el professor.