ACTIVITAT 3

1. PROVES DE CONSERVACIÓ

1.1. CONSERVACIÓ DE LA SUBSTÀNCIA

Utilitzarem dues barres de plastilina de diferent color i davant del nen farem una bola amb cadascuna de les barres.

·         Pregunta: Hi ha la mateixa quantitat de plastilina a les dues boles? Per què? No, perquè crec que una és més gran que l’altra.

A continuació, agafarem una de les dues boles i, sempre davant del nen, li donarem forma de “xurro”.

• Pregunta: I ara, tenim la mateixa quantitat de plastilina? Com ho saps?  No, perquè abans hi havia menys i si fem un xurro segueix quedant-ne menys.

Si ens respon que NO hi ha la mateixa quantitat:

• Pregunta. Què podem fer per tenir-ne igual?  Fer una bola més arrodonida, però sense passar-se perquè com més l’arrodonim més petita es farà.

Per finalitzar aquesta prova:

• Pregunta: si ara agafes la que té forma de xurro i li tornes a donar forma de bola, hi haurà la mateixa quantitat a les dues boles? Per què? Ara sí, les dues boles del xurro s’han acumulat i hem fet que siguin iguals les dues.

1.2. CONSERVACIÓ DEL PES

Tornem a tenir les dues boles de plastilina. El procediment és el mateix

·         Pregunta: penses que aquestes dues boles de plastilina pesen el mateix? Per què? No, perquè si les agafem amb les mans veiem que la que pesa més és la roja.

Ara li demanarem que sigui ell/a qui agafi una de les dues boles i la “transformi” en un xurro, com heu fet vosaltres abans.

·         Pregunta: i ara, pesen el mateix? Quina pesa més? Per què? Si, pesen igual, i encara que faci un xurro seguiran pesant igual.

• El nen d’ahir em va dir que la que té forma de bola pesa més que la que té forma de xurro, qui dels dos té la raó? Per què?  Ell té la raó, perquè aquell nen deia que la rodona pesava més.

1.3. CONSERVACIÓ DE LA LONGITUD

Li presentem dues palletes (de les utilitzades per veure) i li demanarem que comprovi si tenen la mateixa mida:

• Són igual de llargues? Sí.

Les col·locarem horitzontalment (i paral·leles entre elles) davant del nen. A continuació mourem una de les palletes una mica cap a la dreta i l’altra una mica cap a l’esquerra.

• Pregunta: i ara, tenen la mateixa mida? Per què?  No, perquè si les he posat una així i l’altra així ( volent indicar una més endavant que l’altra paral·lelament) sobraria costat.
• Quina és més llarga? Per què?  La de color roig, perquè la groga l’he posat més a baix.
• Què podem fer per a que tornin a ser igual de llargues?  Doncs, que les moguem com estaven abans i així tornaran a ser igual que abans.

Si ens ha contestat que segueixen essent igual de llargues encara que les haguem mogut, llavors afegim: el nen d’ahir em va dir que ja no eren igual de llargues, que una era més llarga que l’altra; a qui he de creure? Per què? A mi, perquè si les movem i les deixem iguals, queden igual que abans. 

2. PROVA DE CLASSIFICACIÓ

Material:

Dues col·leccions de blocs lògics (formes: quadrats, triangles i rodones; colors: blau, vermell i groc; mides: grans i petites)

Procediment:

Situarem totes les peces de manera desordenada davant del nen/a i li demanarem que ordeni totes aquelles peces, que ho faci com ell/a vulgui, que procuri que quedin ordenades de la millor manera possible.No li donarem cap mes consigna, si el nen pregunta si ho fa bé, ens limitarem a dir-li com tu vulguis, com a tu et sembli que estan més ben ordenades. Prendrem nota de com les ha distribuït (podem fer una foto de tal com les ha ordenat) i li demanarem que ens expliqui com ho ha ordenat (enregistrarem la seva explicació)

La nena ho explica de la següent manera: Primer he començat ordenant les peces grans i després les rodones. He començat  les des color blau, perquè és el meu color preferit. Després he fet els triangles, perquè són grans i vull fer de gran a gran i de petit a petit. Una filera de gran i una de petit. He fet els quadrats petits de color blau, les rodones i per últim els triangles blaus. Després he fet el triangle de color vermell, després les rodones petites, les rodons grans, triangles petits, els quadradets grossos i també he fet els quadradets grocs, els triangles grans de color groc, les rodonetes petites i grans de color groc i per últim els triangles de color groc.  

3. QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSSIÓ

Material:

5 mandarines i tres prunes (podem presentar-li qualsevol altra peça de fruita)

Procediment:

Es situen totes les peces de fruita davant del nen i se li pregunta: Quantes mandarines hi ha? Quantes prunes hi ha? Què et sembla, que hi ha més mandarines o fruites? Per què? Ens assegurem la situació fent-li el comentari següent: ahir un nen hem va dir .... (el contrari que els que ens ha dit ell/a), qui et sembla que té raó, ell o tu? Per què? 

La nena ens ha respost: Hi ha 5 mandarines i 3 prunes, hi ha més fruites, perquè si sumem les 5 mandarines i les 3 prunes tenim 8 fruites, perquè les dues coses són fruites. Tinc la raó jo, perquè tot el que veig són fruites.

 

 

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA

Edat del nen/a: _9_ anys, _4_mesos

RESULTATS DE LES PROVES

NOCIONS DE CONSERVACIÓ
Descripció: Al nen se li fan proves de conservació de substància, del pes, del volum.
Conservació de la substància:	No se n’adona que faci el que faci segueix havent-hi la mateixa quantitat.
Conservació del Pes:	No es dóna compte de que el pes és el mateix però després se n’adona que pesa igual, encara que sigui un xurro. Amb la resposta del nen tornar a canviar d’opinió.
Conservació del volum:	Creu que les palletes canvien de volum al moure’s i que si tornen al seu lloc tornen a ser iguals.
Interpretació: Ens ha cridat l’atenció que ella sabia que si tot tornava a la forma o posició inicial es conservaria el pes, però el procés de canvi no l’entenia igual.

CLASSIFICACIÓ

Descripció: S’havia d’agrupar segons el color, la forma i la mida. Ella ho va ordenar del color que li agradava més al que menys i ho va agrupar en columnes.

Interpretació: Ens ha cridat l’atenció la col·locació dels grups de peces.

QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ

Descripció: S’agrupen dos tipus de fruites d’una se’n feia un grup de cinc mandarines i tres prunes i es preguntava si havia més mandarines o més fruites. Ella no va caure a la trampa i es va donar compte que tot eren fruites.

Interpretació: Ens ha sorprès que per respondre la pregunta va fer una suma directament, i no va dubtar que tot eren fruites. Les prunes dóna per suposat que són fruites i no presta atenció quan li exposem la pregunta.

SEGONA PART PRÀCTICA 3

1. Recollir les dades dels nens i nenes dels altres grups i organitzar-les intentant trobar una “pauta evolutiva”. Comentar els resultats obtinguts.

7 anys

- El nen té dues plastilines iguals, però quan canviava la forma, variava la percepció. El color també pot influenciar.
- Al fer un “xurro” amb un dels dos trossos de plastilina, el nen ens diu que li pesa més. Quan se li diu que un altre nen opina el contrari, es descol·loca i dóna la raó a l’altre nen.
- En relació a les palletes, veu que són iguals, però al moure-les diu que la que s’ha tirat endavant és més llarga i al tornar-la al seu lloc tornarà a ser igual.
- En la prova de classificació s’observa que el nen ordena per alçada.
- En la quantificació de la inclusió, observem que el nen cau en la trampa i diu que hi ha més mandarines que fruites.

8 anys

- En la plastilina, el nen diu que són iguals però després dubta de si estava repartit de la mateixa manera.
- Al fer un “xurro” amb un dels trossos de plastilina, no sap quina pesa més i diu que per a tenir-ne igual s’han de torna a ajuntar un altre cop. El nen diu que encara que sigui un “xurro” pesa igual que la bola, però al mencionar el que diu el nen, rectifica i li dóna la raó a ell.
- En relació a les palletes diu que són iguals, i si les movem i ho seguiran sent. Quan fem referència al nen que diu el contrari no li dóna la raó.
- En la prova de classificació, ordenat per forma, color i mida.

- En la quantificació de la inclusió, es va donar compte que tot era fruites.

10 anys

-En la prova de la plastilina, el nen diu que la bola pesa més que el “xurro” i per a que tornin a pesar el mateix ha de tornar al pes original.

 - En la prova de les palletes, ho va fer correctament.
- A l’hora de classificar ho ordena per formes i colors però per la mida no. Quan li diem que l’altre nen deia el contrari,  no li dóna la raó.
- En la quantificació de la inclusió no va caure en la trampa, va dir correctament que tot eren fruites.

11anys

- En la prova de la conservació de la substància i el pes, el nen no va tenir cap problema.

- En relació a les palletes, ens deia que la seva longitud era igual tan juntes com separades.
- En la classificació, el nen ordena de gran a petit, d’esquerra a dreta i en tres files. Els colors no els té en compte.
- En la quantificació de la inclusió, primer va caure en la trampa, va dir que hi havia més mandarines que fruites, quan se li comenta el desacord  de l’altre nen, s’adona i rectifica.

2. D’acord amb la perspectiva piagetiana, l’adquisició de diferents nocions operatòries, com les diferents conservacions (quantitat, massa, pes, volum, longitud, entre altres) o la classificació lògica, es podrien considerar “pre-requisits” per a la construcció de coneixements escolars durant l’etapa de primària. Busca informació d’aquest punt  i reflexiona sobre les implicacions educatives de la teoria piagetiana en l’educació primària.

Conservació de Piaget

Piaget es refereix a la conservació com la permanència en quantitat i mesura de substàncies i objectes tot i que canviïn de posició i de forma.

Podem comprovar que en les proves que es van posant a la nena, que davant un canvi de posició o forma es desconcerta.

Si la nena tingués assimilat el concepte de conservació s'hagués adonat que la quantitat seguia essent la mateixa sigui quina sigui la seva posició i forma.

Trobem la conservació de massa, de longitud, de pes, de volum, de líquid i conservació d'àrea.

Es tindrà en compte el llenguatge del nen a l'hora de fer les preguntes.

En la quantitat, la majoria del nens i nenes, fins els 8 anys no comencen a entendre el concepte de conservació de quantitat. Piaget defensa que, en aquesta edat, els nens adquireixen la constància de que els objectes es mantenen, encara que la seva aparença canviï.

La noció de conservació del pes no s'adquireix fins els 9 o 10 anys. El volum no es resol fins els 12 anys. El temps entre cada concepte és de 2 anys fins el següent.

Classificació

La classificació consisteix en agrupar els objectes en diferents tipus de classe i es tracta de reconèixer els objectes en funció de les semblances i diferències que observem en cada objecte vers un altre, tenint en compte que no tenen perquè coincidir totes les característiques, sinó que a partir d'una d'elles s'uneixin les que segueixin el mateix patró (per exemple el color) però dins d'aquest grup podem trobar varies formes i totes diferents. Al fet de relacionar objectes dins d'una sèrie forma part de la ordenació, que és l'acció que segueix a la classificació.

En el període Preoperatori els nens presenten dificultats per elaborar classificacions correctes, però superat aquest període no han de tenir cap problema.

Implicacions educatives de la teoria piagetiana en l'educació primària

Després d’haver realitzat aquest treball hem fet una reflexió en comú i hem observat que les teories de Piaget pel que fa a l’educació primària es compleix.

Quan mostrem a un nen/a diferents objectes (ja sigui plastilina, triangles de paper, etc.) hem de tenir molt en compte l’edat de     l’ infant i la dificultat que pot tenir en el desenvolupament de la tasca encomanada, no n’hi ha prou amb el que el mestre pot proporcionar. Tot i que cal destacar que Piaget recolza que els mestres plantegin problemes i incògnites que desconcertin al nen/a i desenvolupi l’aspecte cognitiu ja que creu que és la millor manera d’aprendre.

Dels aspectes que senyala Piaget (cognitiu, psicomotriu, socio- afectiu i lingüista) es pot deduir que en aquest cas es treballa més la perspectiva cognoscitiva que parla de que les persones, concretament nens en aquest cas, passen a tenir un coneixement cada cop més vàlid.

En el treball, això es reflexa en els canvis que hi ha en els nens/es a mesura que augmenta l’edat.

Per una altra banda veiem com les nocions i categories van progressant i això permet el coneixement científic i, en el nostre cas, l’estudi.
Piaget destaca aquest tipus de perspectiva amb l’objectiu d’aconseguir el lligament entre l’assimilació i l’acomodació i, així perfeccionant l’adquisició de coneixements a mesura que es va desenvolupant cada prova.

ACTIVITAT 2: EVOLUCIÓ DE L'EXPRESSIÓ GRÀFICA: EL DIBUIX I L'ESCRIPTURA

DIBUIX D'UNA NENA DE 9 ANYS

TEXT D'UNA NENA DE 9 ANYS

Evolució del dibuix de la figura humana

L'evolució de l'escriptura: Anàlisi de la qualitat del traç

RESULTATS DE LES PROVES

Edat de la nena: 9 anys

Mà utilitzada: dreta

Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 9 minuts

Temps total emprat per a la tasca d'escriptura: 8 minuts

Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX

A l'hora de fer el dibuix la nena no apretava el llapis com fan els nens més petits sinó qie feia traços fluixos amb el llapis. A l'acabar el dibuix amb llapis el va pintar i després va repassar els traços amb retolador. Els braços els braços els ha dibuixat molt baixos. El tronc del cos és una mica més llarg que les extremitats inferiors. Ha dibuixat els 5 dits a cada mà, però quan els ha pintat no els ha diferenciat. Hi ha detalls que se'ls descuida o no els hi dóna importància com son les orelles, celles, pestanyes, dents, ungles, colzes i genolls. En canvi, sí ha fet 2 llavis, pupil·les i els 5 dits de les mans,

Els coll i les cames són molt primes.

Quan va començar a dibuixar, si no li agradava ho borrada i ho tornava a fer fins que li va convençer.

Al principi va va voler saber si havia temps i constantment preguntava si anava molt lenta. Utilitza diferents colors i, exceptuant el cabell que és fosc, la resta de colors son vius.

El dibuix de la nena és petit en proporció al foli.
Al finalitzar ha signat el dibuix.

ESCRIPTURA

A l'hora d'escriure apretava i deixava de fer-ho aleatòriament.

Cada final de línia del text té tendència a obrir-se cap baix. Dins de cada línia tendeix a pujar i baixar de la mateixa manera. Ha respectat més el marge dret que l'esquerre.

No ha utilitzat accents i ha fet altres faltes potser perquè encara no ho coneix però al mateix temps li preocupava fer-les. Sí ha utilitzat punts i comes i sap que els noms pròpis van amb majúscula.

Seguia patint pel temps igual que feia al dibuix.

Observacions

El contingut del text no es correspon al de una nena de la seva edat. Hem vist que coneix sentiments negatius con la gelosia fins un punt tan extrem que li porta a desitjar el mal.

PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL (relacionades amb la realització de l'activitat pràctica i la lectura dels articles)

1. Suposant que es poguessin establir fases evolutives pel que fa a l'evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix i de l'escriptura per als següents grups d'edats:

• Dels 6 als 7 anys

Es comença a interessar per representar formes una mica més concretes d'objectes, diferencien amb una línia el terra i dibuixen el cel, poden representar colors, formes,... d'una manera exagerada per motius d'expressivitat i alteració.

Començen a dibuixar el sol i elements varis de la naturalesa.

Quan dibuixen una persona alguns obliden punts secundàris con les celles i les pestanyes. No dibuixen genolls, colzes ni coll i no fiquen els 5 dits a cada mà.

No escriu gaire recte, les dimensions son una mica asimètriques, fiquen la data per costum escolar, coneixen la majúscula. Les lletres van lligades

• Dels 8 als 9 anys

Comença a millorar l'ús dels colors d'una manera més realista, tot i que segueixen amb els colors primàris però els començen a barrejar.

S'estabilitza la forma dels objectes en la capacitat de cada nen. La naturalesa es continua veient reflectida fins els 9 anys aproximadament.

La expressivitat alterada i destacada segueix. Començen a omplir tot el foli amb el dibuix.

Comença a haver una simetria en les proporcions i la majoria ja dibuixen el coll, que abans no ho feien, però segueixen sense dibuixar colzes o genolls. Acostumen a ficar els 5 dits a cada mà i, inclús, n'hi ha que dibuixes també les ungles.

Algunes lletres es començen a deslligar. Escriuen més recte però no lo suficient , continuen havent irregularitats.

• Dels 10 als 12 anys

Es reafirma tot d'una manera estable, finalitza el procés que es diferencia per etapes que es veuen cumplides. Hi ha una gran evolució dels dibuixos i escriptura.

Les mides son totalment proporcionals i combinen els colors amb naturalitat.

Tenen un ventall més ampli de opcions en el tema del dibuix i controlen les emocions.

Pel que fa a l'escriptura ja inicien la personalització de la lletra. Escriuen molt més recte.

2. Des d'una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extraure de l'estudi dels dibuixos infantils?

A un nen li agraden molt els colors vius i els aplica sense cap tipus de combinació.

Els nens transmeteixen la seva energia al dibuix apretant el color damunt el paper.

Son espontànis a l'hora de fer línies, a mesura que es fan grans ho van arreglant i tenint més en compte.

En els dibuixos es reflecteixen, segons la seva perspectiva, tot el que veu en el dia a dia.

En els seus dibuixos també hi destaca la fantasia i, com els agradaria que fos el que representa.

Acostumen a dibuixar la família, l'entorn més proper i, sobretot, a ells mateixos.

3. Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

Els factors hereditaris sí influeixen ja que el nen pot haver nascut amb aquesta capacitat i poden influir aspectes com la vista, el traç, la capacitat de síntesi, la bona memòria (del que veuen),... però tits aquests factors els té de manera innata.

El context escolar també influieix. En primer lloc el mestre, després els companys i les pautes de l'escola. La decoraci´de la classe i el col·legi també pot afectar.

La cultura en el desenvolupament gràfic dels infants ve definida per la família, l'entorn que l'envolta i la societat.

La família pot determinar els hàbits de la conducta habitual com pot, per exemple, la lectura. El fet de veure a casa una rutina de lectura pot motivar-lo.

També inculquen valors com el respece cap a tothom per igual (si inculquen un racisme de manera indirecta potser no dibuixaràn gent de color).

Amb el dibuix d'un nen també es poden endevinar les creences amb les que han viscut.

El paper del mestre és un gran referent en aquest sentit ja que influenciarà al nen pel fet de veure'l cada dia i li otorgarà uns coneixements d'un gran valor referencial que tindrà en compte a l'hora de ficar-ho en pràctica.

També cal dir que en aquestes edats el mestre és un exemple a seguir per al nen, per tant, l'influencia molt en aquest aspecte perquè passa un gran nombre d'hores en contacte amb el professor.