a) Preguntes en torn al vídeo i les lectures:
1.Organitza en les diferents dimensions del desenvolupament les competències que demostra aquests bonobos criats en el centre d’investigacions psicolingüístiques d’Atlanta.
SITUACIÓ | HABILITAT/S MOSTRADES | DIMENSIÓ DEL DESENVOLUPAMENT |
Tot passejant pel bosc | Va de la mà de la instructora, i juguen a empaitar-se. | Psicomotriu: Coordina moviments Cognitiva: entén el joc |
De picnic amb la Sue i el Ryan | Entén la dinàmica del picnic i té una bona conducta | Cognitiva: entén la dinàmica Socioafectiva: és carinyós |
Conduint un cotxe | Sap fer anar l’accelerador però no sap frenar ni girar el volant | Psicomotriu: No ho fa bé Cognitiva: no entén com funciona |
Interaccionant amb el gos | Juga amb el gos a perseguir-se però li salta a sobre i li fa mal. Li sap greu i es disculpa. | Psicomotriu: perquè hi juga Cognitiva: entén l’error i es disculpa |
Amb els mostres | Amb els monstres portava una màscara que li donava un poder implícit. Els agrada empaitar i ser empaitats | Psicomotriu: perquè s’empaiten Socioafectiva: perquè es relaciona |
Amb el telèfon | Sap ficar-se al telèfon però no entén perquè sent una veu i no veu la persona, per respondre utilitza la consola. | Cognitiva: no entén com funciona Lingüística: perquè es comunica |
Trobada amb la Jeanine | Sap associar la veu a la persona i se se’n recorda de la sorpresa que havia demanat | Cognitiva: identifica a la persona al sentir la seva veu i recorda la conversa |
Jugant amb la consola | Entén ràpid les normes i va adquirint habilitat mentre juga. | Psicomotriu: perquè coordina les tecles Cognitiva: té la capacitat d’entendre |
Aprenent a trencar avellanes | Aprèn a fer d’una pedra una eina | Psicomotriu: perquè fa l’eina Cognitiva: perquè sap com trencar-la |
Aprenent a fer un tall amb una pedra | Aprèn a fer una eina (per serrar la corda) al llençar una pedra contra una altra | Cognitiva: perquè aprèn a fer-ho Psicomotriu: perquè fa l’eina |
Ensenyat a la Tamuli | Fa de mediador entre la Jeanine i la Tamuli | Cognitiva: perquè entén el que passa Socioafectiva: perquè es preocupa i evita el conflicte |
Passeig final pel bosc | El Kanzi treu la brutícia de les ungles a la seva cuidadora amb un pal | Psicomotriu: treu la brutícia amb molta cura Socioafectiva: perquè li té estima |
2. En quines dimensions del desenvolupament es mostren més desenvolupats respecte dels seus congèneres criats en llibertat?
En totes, però en la que més en el cognitiu i el llenguatge.
La cognitiva és la dimensió més representativa ja que la intel·ligència és el que més destaca en cada activitat.
La lingüística és la dimensió que menys apareix però és una de les més importants i destacades al permetre la comunicació entre la persona i el Kanzi.
3. Si comparen les competències d’aquests bonobos amb les d’un infant humà, a quina edat mental humana creus que es correspondria?
Si ho comparem amb l’edat humana es correspondria a un infant de 5 anys.
4.Creus que el desenvolupament dels bonobos té un sostre? Fins on creus possible que puguin arribar en el seu desenvolupament? Per què?
Sí que té sostre. EL seu coneixement pot arribar fins on arriba la seva capacitat d’aprenentatge perquè aprèn habilitats, però mai arribarà a un nivell humà.
5.Creus que la participació en activitats culturals humanes ha modificat la ment d’aquests bonobos? Raona la teva resposta.
Sí que ha pogut modificar la ment dels bonobos perquè a mesura que els hi van ensenyant ells van aprenent i, al mateix temps, aquest coneixements quedaran adquirits en la seva memòria .
6. Què creus que passaria amb aquests bonobos si els re-introduíssim al seu hàbitat natural?
Si els re-introduíssim al seu hàbitat natural, el bonobos al principi tindrien més habilitats i potser es sentirien una mica desplaçats però, a la llarga, tornarien a integrar-se.
7. Creus que aquest tipus d’investigació vulnera els drets dels animals? Per què?
No vulnera els drets dels animals en l’aspecte que no els maltracten ni els causen cap dany però deixen de comportar-se com animals per a comportar-se com a humans (perden la seva naturalitat).
b) Preguntes de reflexió final:
- L’aprenentatge d’aquest bonobos, des de quina o quines perspectives teòriques creus que se l’han plantejat els investigadors? Raona la teva resposta.
L’han plantejat des de la perspectiva del conductisme.
Per una banda, el clàssic perquè el Kanzi respon a estímuls que li plantegen com, per exemple, les imatges o el menjar. Per una altra banda, el conductisme operant, perquè segons la conducta del Kanzi rep uns premis o uns càstigs. Finalment, el conductisme vicari ja què el Kanzi es fixa en el model humà per fer les seves accions.
-Després d’analitzar el vídeo de Kanzi, dóna la teva opinió sobre quin tipus de relació podem establir entre l’aprenentatge i desenvolupament.
La relació entre aquests dos conceptes va lligada ja que mitjançant l’aprenentatge podem desenvolupar una acció i, a l’inrevés, desenvolupant-nos en una situació nova i desconeguda anem formant l’aprenentatge a base d’experiències.
-Que ens aporta a l’estudi del desenvolupament humà i en el debat sobre l’herència i l’ambient l’estudi dels ximpanzés?
Sobre l’estudi del desenvolupament humà, veiem que l ‘ésser humà aprèn a base de conductisme i models a seguir.
Pel que fa l’herència considerem que els bonobos tenen moltes facultats però estan limitats genèticament en el moment d’assolir l’aprenentatge.
Referent a l’ambient, observem que és beneficiós de cara als experiments però, en canvi, per als bonobos té el benefici de l’aprenentatge a l’hora de desenvolupar-se però amb el desavantatge de que no estan en el seu ambient.
