Que busques??

dijous, 23 de desembre del 2010

PRÀCTICA 5.1

DESENVOLUPAMENT AFECTIU, SOCIAL I DE LA PERSONALITAT (L’empatía i l’enfocament socioafectiu)

UNA CLASSE DIVIDIDA

Preguntes de debat:
En el reportatge tots els infants apareixen com a vulnerables davant els efectes del prejudici racial.
·         Quins efectes va produir en els nens i les nenes que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nens i nenes que es trobaven en la posició inferior?
Els nens i nenes que es troben en la posició superior, creuen que són millors que els altres  i estan més motivats en tots els àmbits. El efecte de les paraules de la professora és immediat ja que d’un moment per l’altre tracten als seus companys d’una manera inferior.

Els efectes que senten els nens i nenes que estan en la posició inferior és una sensació d’aïllament i discriminació únicament pel seu color d’ulls. Es troben desmotivats, tristos i, fins i tot, enrabiats perquè no poden gaudir dels privilegis que l’altre grup sí té.

·         Què passa quan les posicions s’inverteixen i els infants que havien estat discriminats negativament passen a ocupar la posició superior?

El mateix succeeix però a la inversa. Els nens amb els ulls marrons passen de sentir-se menys valorats a creure’s superiors i no s’adonen de que ara estan tractant als nens i nenes d’ ulls blaus de la mateixa forma, sense tenir en compte com s’havien sentit ells quan estaven al seu lloc.
Els nens i nenes d’ulls blaus es senten discriminats ja que han pogut comprovar que aquesta posició inferior no és tan còmoda i agradable quan es viu des de dins.

·         Què passa amb les experiències positives anteriors amb els companys/es de classe quan s’està sotmès a situacions vivencials de discriminació?

Les experiències positives passen a un segon pla i, en alguns casos, es queden en l’oblit quan se’ls planteja una nova situació en la que es divideixen en grups on un d’aquests està en un nivell més alt que l’altre i no recorden ni tenen en compte l’amistat i les vivències que han compartit junts.

·         Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i desprès de l’experiència?

Durant la experiència, el grup que en aquell moment es creu superior puja el seu rendiment escolar ja que el fet de sentir-se millor que altres els proporciona una motivació extra que influencia molt positivament.
En canvi, el grup discriminat baixa el seu rendiment notablement ja que el sentiment d’inferioritat els desmotiva.

Un cop finalitzada l’experiència, el rendiment de tots els alumnes es manté en el nivell elevat del dia en el que es sentien superiors.

·         Tot i el pas dels anys l’experiència no s’oblida:

-          Què recordaven i com  havia influït l’experiència en el seu desenvolupament socioafectiu posterior?
La experiència va resultar molt gratificant i útil per al seu desenvolupament socioafectiu a l’hora de relacionar-se socialment. Recordaven com s’havien sentit en la vivència que consistia en la divisió de la classe i van aprendre a ser més tolerants i a no valorar tant l’aspecte físic de les persones.

-          Va servir per canviar alguna cosa?
Sí, la experiència va ser molt profitosa ja que va canviar els seus pensaments i actuacions davant persones que són diferents a ells. Va servir per a trencar amb els estereotips que els venien imposats per la societat i l’entorn familiar.

-          Ara que són persones adultes, com responen davant de les situacions de discriminació?
Tenen un sentiment d’impotència i ràbia perquè quan recorden com es sentien ells en aquella situació quan eren petits desitjarien que tothom la pogués viure i conèixer en la seva pròpia pell el mal que estan causant.

Preguntes de reflexió final:
Com es pot promoure des de l’escola, el desenvolupament de l’empatia i d’actituds i conductes no discriminatòries?
En la nostra opinió, seria favorable per al desenvolupament de l’empatia dels alumnes que es duguessin a terme diverses activitats de caràcter lúdic en la que interpretin diferents papers i puguin comprovar en pròpia persona com varia el tracte segons la situació en la que ens trobem i que un tret característic del nostre aspecte físic pot ser, a ulls d’altres persones, la causa d’humiliacions i discrepàncies.

divendres, 3 de desembre del 2010

1.    Primera part

FULL DE REGISTRE: DESENVOLUPAMENT SEMÀNTIC                           
NOM I EDAT DE L’INFANT: ______Anastasia 9 anys_______

DEFINICIONS
GOS: Un gos és un animal mamífer, té a vegades un pelatge petit i un pelatge una miqueta llis i arrissat per exemple. A vegades es gros o petit. No se m’acudeix res més. La seva funció: és com ara vigilar els museus, vigilar on hi han famosos, també per a fer concursos de mascotes.

AIGUA: És com un líquid que si te’l beus com ara si per exemple tens set, tel tendries que beure que et  dona més energia. I també serveix per banyar-te.

FLOR: És una planta que fa olor i a vegades s’obre com ara la rosa i n’hi ha unes que no s’obren com la ginesta. Funció: té coses per a curat, per a curar-te d’una malaltia, per olorar i per a fer bonic.

TELEVISIÓ: És una pantalla gran que si l’engegues amb un mando, pot sortir dibuixos, esports, telenotícies, tot el que vulguis, pel·lícules... Funció: per entretenir-se una miqueta, perquè si per exemple has  acabat els deures, per entretenir-se una mica.

PLÀTAN: Un aliment, és per a menjar. Funció: A vegades si hi ha una pela de plàtan a terra te fa  fer caure.

AMIC: És un nen que se porten bé entre ells i mai se separen, bueno de vegades hi han amics que se separen. Funció: Per estar acompanyat d’ algú o  si estàs trist tenir companyia, o si estàs nerviós.

ESCOLA: És un edifici alt, que si anem allí ens ajuda a aprendre. Quan acabem la classe podem anar al pati a vegades. Funció: per a estudiar bé i per a treure bones notes i tenir una carrera bona com ara tu.

Valoració de l’evolució semàntica a partir de l’anàlisi de les definicions: de les característiques del significat de les paraules  i el tipus de termes utilitzats.

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI DE LES DEFINICIONS:

GOS
AIGUA
FLOR
TELEVISIÓ
PLATAN
AMIC
ESCOLA
SI
NO
SI
NO
SI
NO
SI
NO
SI
NO
SI
NO
SI
NO
Trets
Perceptius

X

X

X

X

X

X

X

Funcionals

X

X

X

X

X

X

X

Contextuals

X

X

X

X

X

X

X

Afectius

X

X

X

X

X

X

X

OBSERVACIONS:
Observem que la nena coneix tots els conceptes que se li demana tot i que fa una peculiar definició de cadascun dels elements amb una visió personal i divertida.

2.- Segona part:
2.1     Lectura d’un text narratiu en català i en castellà.
         Primer li demanarem que faci la lectura en silenci i després en veu alta.
         Anàlisi de  l’evolució de la velocitat lectora en català i en castellà
2.2     Explicació de  les narracions que han llegit en català i en castellà.
         Anàlisi de l’evolució dels elements lingüístics morfològics (noms, adjectius, pronoms, adverbis, formes i temps verbals, gènere i nombre) i sintàctics (oracions completes, simples o compostes, amb nexes d’unió, coordinades, subordinades...)
         Anàlisi de la comprensió del text: és correcta la comprensió?, el contingut és adequat?, les idees del text són principals, secundàries,      altres?, l’estructura narrativa és correcta?...
         Valoració de l’evolució del llenguatge. Presentació dels resultats en un informe.

TEMPS EMPRAT EN LA LECTURA: ___8:54 /  2:37 minuts____
CÀLCUL DE LA VELOCITAT LECTORA: _Català: 54 paraules i castellà: 76 paraules__ (PARAULES X MINUT)
PAUTA D’OBSERVACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA
NARRACIÓ
CATALÀ
CASTELLÀ
SI
NO
SI
NO
Domini de l’estructura narrativa

x
x

Idees principals
x

x

Idees secundàries

x
x

Repetició de les idees

x

x
Coherència en la seqüència del relat
x

x

Interpretació personal del text
x

x


OBSERVACIONS:

Podem observar que en el text en català ha emprat més temps en la lectura que en el text en castellà i li ha resultat més entenedor.


PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI MORFOSINTÀCTICA
NARRACIÓ
CATALÀ
CASTELLÀ
Si
No
Si
No
Substantius
X

X

Adjectius
X


X
Adverbis
X


X
Pronoms
X


X
Concordança gènere
X

X

Concordança nombre
X

X

Ús de formes verbals
X

X

Coherència temps verbals

X
X

Errors de sobrerregulació
X

X

Redundància
X

X

Oracions completes
X

X

Oracions compostes
X

X

Coordinades
X

X

Subordinades
X


X
Comparatius: major, menor...
X


X
Metàfores

X

X

OBSERVACIONS:

Hem pogut veure com ha fet una explicació del text en català més extensa que el text en castellà i que en cadascuna de les explicacions repeteix alguna paraula varies vegades en un curt període de temps.
 

INFORME DE L’ ANÀLISI  DE L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE
Nen/nena..........................Anastasia...................................
EDAT.....................9 anys.....................................
Valoració de l’evolució semàntica: procés de construcció dels significats.
El procés de construcció de significats el segueix correctament tot i que si s’adona que no ho ha deixat gaire clar, seguidament fa un breu aclariment.

Valoració de la velocitat lectora.
 
La velocitat en que llegeix el text no és massa fluïda, s’encalla una mica en les paraules i no llegeix massa ràpid, sobretot en la lectura en català. Algunes paraules més complicades se les inventa. També crec que va influenciar una mica en les hores que ho vam realitzar, ja que era una mica tard i la nena estava cansada.

Valoració de la comprensió lectora.
El text en català l’ha comprès bé, tot i que hi ha hagut algun moment en que s’ha quedat en blanc, però ha tornat a agafar el fil. Li ha dedicat més temps al text en català però li ha quedat la idea més clara que el text en castellà.

Valoració de l’evolució morfosintàctica: procés d’organització dels significats.

El procés d’organització dels significats no li resulta tant fàcil com el de la construcció, ja que la manera d’organitzar les idees no és del tot ordenada ni lògica en algun cas, concretament en la coherència  dels temps verbals.  

Comparació de l’evolució del llenguatge en català i en castellà.
Quan fem una comparació de l’evolució que la nena  ha tingut en el llenguatge en els dos textos (català i castellà) podem apreciar que en ocasions barreja aquestes dues llengües a l’hora d’expressar-se, mitjançant la utilització de paraules en castellà quan el context és en català. Quan succeeix aquesta situació fa una rectificació tot seguit amb un connector que majoritàriament és “o sigui”.

SEGONA PART – PRÀCTICA 4

Es tracta d’avaluar algunes dimensions del desenvolupament del llenguatge durant la infància a partir de les dades obtingudes en una petita mostra d’infants de 6 a 11 anys.

6 ANYS
El desenvolupament semàntic: fa referència a la funció i ho relaciona amb el text, la nena diu per a que serveix cada concepte.
La velocitat lectora Català 6 paraules per minut, castellà 5 paraules per minut,
Comprensió lectora: Amb català, comença a llegir amb lletra de pal i comprèn el que llegeix. Amb castellà, li costa una mica més i mostra inseguretat i no llegeix amb lletra d’impremta.
Desenvolupament morfosintàctic: Amb català, utilitza substantius, adjectius i oracions incompletes. Amb castellà, fa ús de formes verbals però no hi ha coherència en el ús dels temps verbals. Les oracions són molt simples.
Anàlisi comparativa: Desenvolupa més bé en català que en castellà.

8 ANYS
El desenvolupament semàntic: Defineix bé tots els conceptes però el que li costa més és el gos .
La velocitat lectora: Català 120 paraules per minut, castellà 100 paraules per minut.
Comprensió lectora: Amb català ho entén molt bé però amb castellà li costa més d’entendre i el resum el fa més breu. 
Desenvolupament morfosintàctic: Fa concordança entre substantius i adjectius. 
Anàlisi comparativa: En català ho fa millor però no massa més que en castellà.


10 ANYS
El desenvolupament semàntic: Es basa en descripcions físiques, idees desordenades i no fa una explicació gaire profunda.
La velocitat lectora: Adequada.
Comprensió lectora: Sovint es confonia.
Desenvolupament morfosintàctic: No té en compte els detalls descriptius, únicament les idees principals.
Anàlisi comparativa: Té més problemes en el conte en castellà i al fer l’explicació el deixa obert. En català té més facilitat i utilitza més adjectius i comparatius.

11 ANYS
El desenvolupament semàntic: Ho defineix correctament i les frases estan ben construïdes. Té més facilitat en castellà perquè és l’ idioma  que utilitza habitualment però al començament no el va entendre.
La velocitat lectora: Adequada.
Comprensió lectora: Coordinava les frases tot i que repetia paraules però el significat s’entenia igualment.
Desenvolupament morfosintàctic: Fa frases completes.
Anàlisi comparativa: S’expressa més bé en castellà però barreja en la definició les dues llengües.